di

Renato Siesa

28-02-2004

Dedicata a mia mamma Virginia, a mio fratello ed a mia sorella che sono sempre presenti nel mio cuore

Se sti mûr pudarian parlàa

quanti rop gavrian da cûntà,

da quej ch’in nasû, a quej ch’in mort,

‘sti mûr  cugnusan ogni sort.

Da ché ‘n pasàa tanti person,

dai bravi ai bòn, dai barlafûûs ai cujòn.

Ché han propri vest de toeut,

de bèl e de broeut.

Han vest faa l’amur, han vest tacà a lit,

han vest pianch, han vest surit.

Han vest daga una sgiafa meritada,

han vest indrisà i bagaj con ‘n ugiada.

Han vest i soeugn svané in una giurnada,

han vest muré la mama malada.

Han vest i ladar pasà de ché,

e po’ ‘nda via sensa danée.

Han vest gelàa dal frech, han vest sufrée ‘l colt,

han vest patée la fam tanti volt.

Han vest fa l’amur da sfròss,

han vest mandàa giò amàar ‘ndal gòos.

Han sentù cantà, han sentù vusà,

han sentù dà sentensi, han sentû bestemà.

Han sentû cantà na ninna nanna,

han sentû pregà al sonn d’una campana.

Han sentû sûsûrà parol d’amur,

han sentû pianch d’al dulur.

Han sentû parlà maa, han sentû parlà bee,

Han sentû tanti rop, n’han sentû assee.

Hin  pasà tanti dé, hin pasà tanti nocc,

ma lur in sempar lé, con avert i oeucc.

Con avert i oeucc e i urecch sempar in pee,

per scultà , ‘ndal maa, n’dal bee , quel ca  sücéet.

E sarà sempar  inscé,

fin che sti mûr saran ché.